El Bisbe Felip Beltrán va néixer a la Serra d’En
Galceran el 19 d'octubre de 1704 i va morir a Madrid l'1 de desembre 1783. Es
va formar a la Universitat de València on va exercir una càtedra tomista. Canonge de la Catedral de
València, protegit del Marquès de Dosaigües. En 1763 va ser nomenat Bisbe de
Salamanca, encara que el seu gran prestigi va fer que el nomenaren inquisidor
general, per la qual cosa es va traslladar a Madrid on va viure fins a la seva
mort.
 |
| Cuadre del Bisbe Felip Beltrán |
El Bisbe tenia una casa en la Serra d’En Galceran,
on la part més curiosa era l'enrajolat de la cuina. En ella es diferencien tres
panells: el mur major de la finestreta, el de la paret de davant sobre el banc
i el del costat menor de la xemeneia.
En el primer panell, el de la finestreta, el xapat
està format per la juxtaposició de peces sense sanefes ni una organització
temàtica apreciable. És el més miscel·lani dels tres: les dues files inferiors
tenen predomini de temes zoològics, sobretot peixos. En la tercera fila hi ha
sobretot fruites, i en la quarta utensilis de cuina. Les dues files superiors
repeteixen el predomini de fruiters i carns.
 |
| Panell de la finestreta |
El segon panell, el de la xemeneia, conté
peces de dibuix complet juxtaposades sense marcs o sanefes que les delimitin
com a conjunt. Hi ha en aquest panell un predomini de figures humanes que són
l'únic tema del flanc dret i la meitat de l'esquerre.
 |
| Panell de la xemeneia |
En l'últim panell, el del banc, tot són
taulells de dibuix complet juxtaposats sense marcs o sanefes que les delimitin
com a conjunt, igual que la resta dels panells. Aquest és l'únic panell de la
cuina en el qual si s'ha tingut en compte un cert criteri programàtic, no hi ha
figures d'animals ni humanes. Només hi ha representats utensilis d'ús corrent
en les cuines amb excepció de ceba, pebrera, llima i carxofa, situats en una
zona poc visible.
 |
| Panell del banc |
Els taulellets de la Casa del Bisbe van ser
realitzades i probablement instal·lades en tres moments diferents: els
paviments del pis alt on estan les alcoves són de l'últim quart del segle XVIII
i principis del segle XIX. Els revestiments ceràmics de la cuina en canvi són
posteriors i tenen una cronologia més precisa, entorn de 1830. Aquests xapats
es van realitzar amb taulells de partides diferents.
Podeu veure més imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada