Es
creu que l'antic temple l'any 1423 estava situat al carrer Abadia,
constava d'un altar major dedicat a Sant Bartomeu i dos laterals
dedicats a Santa Maria i Sant Gregori.
Actualment
el temple està situat al costat del Palau Casalduch. La nova
església va començar a construir-la en 1580 Pere Bagués i amb la
mort d'aquest, va seguir el seu treball Llátzer de Renyaga encara
que aquesta obra no va acabar fins a 1767. Aquest any el Capellà
Pere Mas va donar la primera Missa en la nova i actual església.
Façana principal de l'església |
És
un temple barroc típic de la zona, compta amb dos accessos, el
lateral és el més antic sobre la portada un arc de mig punt
recolzat sobre pilastres amb capitells de tipus "alcarreños",
que mostren estries verticals i petites fulles cenyides a la base per
l'astràgal. Pilastres adossades de fust llis i ordre dòric, damunt
pedestals flanquegen l'arc i damunt entaulament llis amb fris bombat.
La
façana principal sense ornament i de perfil mixtilini, flanquejada
por dos torres, una amb
el tradicional campanar
i l'altra
amb el rellotge. La portada amb un escut al centre i emmarcada
per pilastres dòriques i rematada a la part superior amb nínxol i
frontó corb.
A
l'interior trobem una àmplia nau principal i dos laterals amb
capelles comunicades per amplis passos amb arcs de mig punt. Al
centre de la nau podem veure un púlpit molt ornamentat típic del
barroc.
Interior de l'església |
A
l'esquerra de la porta principal se situa la primera capella dedicada
a Sant Ramon, en la qual trobem una porta balustrada de l'època
treballada en fusta, en ella se situa també la Pila Baptismal.
La
següent capella en honor a Sant Lluís Bertrán, trobem la seua
imatge pintada per Vicente López al centre i als seus peus el
Relicari de Sant Lluís Bertrán, a mà esquerra un llenç amb el
retrat del Bisbe Felip Beltrán.
Retrat del Bisbe Felip Beltrán |
Continuant
per l'esquerra la capella consagrada a la Verge del Carme, amb la
seua figura al centre, a la seua esquerra trobem un llenç de Sant
Vicent Màrtir i a la seua dreta de Sant Vicent Ferrer.
Camí
cap a l'interior descobrim la part superior d'un Tenebrari de fusta
únic a la província de Castelló, sosté 15 ciris que significaven
els apòstols i les maries que acompanyaven a Jesús fins a ser
soterrat.
Tenebrari de fusta |
L'última
capella que ens trobem a aquest costat fa al·lusió a la Verge dels
Dolors. En la part superior podem veure una imatge de la crucifixió,
a l'esquerra el retaule del Ecce Homo i en la paret més propera a
l'altar major la imatge de Sant Joan Baptista.
Arribem
a l'altar major en honor a Sant Bartomeu, en decoració és el més
ric i majestuós del temple, d'estil barroc també
venera a Sant Francesc
d'Asis
i Sant Vicent Ferrer, just sota la imatge de Sant Bartomeu
trobem una figura que representa a la Verge de la Serra. En aquest emplaçament, també podem apreciar la Creu Processional, treballada en plata pels obradors de Morella.
Altar Major Creu Processional |
Paral·lela
a l'altar major se situa la Sagristia, presidint-la la figura de
Crist Crucificat, a la qual els oficiants feien reverència abans i
després de la missa.
Seguint
a la dreta veiem la imatge del Sagrat Cor de Jesús, a qui està
dedicada aquesta capella, també aquí se situa la figura de la Verge
del Roser.
En
la següent capella en representació de la Immaculada Concepció, se
situa en la part superior el quadre de "Sant Joaquim, Santa Anna
i la Verge amb donants" de la primera dècada del segle XVIII.
En
direcció cap a la porta principal descobrim la capella en honor a
Sant Miquel, en la part més alta s'observa l'escena de l'Anunciació.
En aquesta zona també es troba la Capella portàtil de Sant Miquel,
tallada en fusta policromada.
Capella portàtil de Sant Miquel |
L'última
capella fa al·lusió a Sant Antoni la seua figura està situada al
centre, i a la seua esquerra trobem la figura de Sant Roc.
Per a veure més imatges feu clic aquí.
Per a més informació podeu consultar la publicació "Una parròquia als segles XVII i XVIII".
Per a més informació podeu consultar la publicació "Una parròquia als segles XVII i XVIII".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada